Lector SCP 682: no pots odiar aquell que estimes?

ES LLEGEIX

Lector SCP 682: no pots odiar aquell que estimes?

Fanficció

Tal com demana drangongirl, una altra història de SCP Reader! Li agraeixo molt aquesta recomanació. No em molestarà amb una descripció. Tot i això, hi haurà casos rars en els quals es juri o no es diguin paraules agradables. Aviseu-vos. No tinc cap art ...

#trencament de contenció #romanç #scp #scpcb #xreader

Pròleg: tenim un incompliment de contenció

8,8K 75 28 de JadewolWinterWolf

de JadewolWinterWolf Segueix Compartir

• Compartiu per correu electrònic
• Reportatge

Enviar Enviar a un amic Compartir

• Compartiu per correu electrònic
• Reportatge

Cançó del capítol: en el Encara aquí - Johnny Rzeznak

-

Dues figures es van situar en una habitació blanca. Tots dos miraven uns vidres increïblement gruixuts davant una enorme bèstia que hi havia en una habitació d’aigua verda, o més aviat àcida. La criatura s’assemblava molt a una sargantana, però tenia una mena de melena peluda. Les coses de la cara no eren més que un crani, però tenia uns ulls que lluïen groc. Les dents eren petites, però afilades, i les urpes també. A la paret interior del vidre hi havia dues marques sagnants força inquietants.

Els metges, que portaven abrics de laboratori blanc i samarretes blanques amb pantalons negres, es fixaven amb la mirada en la criatura. Va mirar fixament. L’ésser humà de la dreta tenia un to morat fosc als cabells, l’altre només de color marró fosc. Tots dos tenien els ulls blaus.

SCP 682, si us plau, vés cap endavant ', va dir a la criatura el metge de la dreta. La va mirar fixament, però no es va moure. Aleshores, amb una força increïble, el 682 va caure contra el vidre de la contenció. La primera paret es va estroncar, però la resta es va esquerdar.

Necessitem reforços, el 682 intenta incomplir la seva cambra de contenció, la de l'esquerra es va traspassar a la ràdio. El SCP semblava nedar tan fàcilment en l'àcid ... adonant-se que no havia aconseguit la primera vegada, va rugir i ho va intentar de nou. Aquesta vegada, el vidre es va trencar completament. L’àcid s’aboca. Les dues persones van escridassar per sorpresa.

Ja fa temps que Ive va respirar l’aire fresc, va somriure el 682, devorant els humans abans que no els passés. - Adéu, vendaval, Rubí.

Amb això es va apagar i menjava els guàrdies que li quedessin al camí.

---

Ho sento per un pròleg curt. en el probablement vaig a fer pròleg M'agrada això d'ara endavant, però.

Jade Out: 3